lunes, 22 de noviembre de 2010

Agraïment als meus pares per les cures i les atencions










Camino amb els ulls tancats
però continuo endavant
perquè sé que sempre em guieu.

Gràcies a tu, pare,
per recordar-me la meva fortalesa
i nodrir-me amb aquell afecte
que alleuja el mal
que tant m’ha fet plorar.

A tu, mare,
per la teva paciència,
per totes les teves atencions,
per cada record de la meva infantesa
on ets present,
per cada element del teu món
al que has hagut de renunciar
per enriquir el meu,
per cada llàgrima
que ha assecat el teu consol,
i també per a totes les mares
perquè el vostre amor
és el millor regal
que la vida ens pot oferir.

Safe Creative #1011227907668

Agradecimiento a mis padres por las curas y las atenciones recibidas

Camino con los ojos cerrados
pero sigo adelante
porque sé que siempre me guiáis.

Gracias a ti, padre,
por recordarme mi fortaleza
y nutrirme con aquel afecto
que alivia el mal
que tanto me hizo llorar.

A ti, madre,
por tu paciencia,
por todas tus atenciones,
por cada recuerdo de mi infancia
dónde estás presente,
por cada elemento de tu mundo
a lo que has tenido que renunciar
para enriquecer el mío,
por cada lágrima
que ha secado tu consuelo,
y también para todas las madres
porque tu amor
es el mejor regalo
que la vida nos puede ofrecer.


Texto inscrito en el Registro de la Propiedad Intelectual

lunes, 8 de noviembre de 2010

Com sempre, t’estimo












Contemplo com el teu record
s’estén infinit en el cel
i les estrelles parpellegen
malaltes de gelosia
de tu
perquè ni tan sols elles
poden concentrar la llum dels teus ulls.

L’últim raig del capvespre
es fon amb la calidesa del teu cos
i em transmets aquesta sensació
que m’asserena la ment.

La nit ha desplegat un tel
que ha tornat els vidres fumats,
mentre els gemecs
descarreguen com tronada en la cambra
fins que caiem en el món
dels nostres somnis
i els àngels ens acaronen l’ànima.


Poesia de la meva autoria publicada a la secció de poesia de la revista El 15, revista plural de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (Barcelona), (Dipòsit Legal: B-50314-2002), núm. 17, juny de 2004

Como siempre, te quiero

Contemplo como tu recuerdo
extiende infinito en el cielo
y las estrellas parpadean
enfermas de celos
de ti
porque ni siquiera ellas
tienen el poder
de concentrar toda luz de tus ojos.

El último rayo del atardecer
se funde con la calidez de tu cuerpo
y me transmites esa sensación
que me serena la mente.

La noche ha desplegado un velo
que ha vuelto los cristales ahumados,
mientras los gemidos
descargan como tormenta en la alcoba
hasta que caemos en el mundo
de nuestros sueños
y los ángeles nos acarician el alma.


Texto inscrito en el Registro de la Propiedad Intelectual