jueves, 30 de agosto de 2012

Sí, tu


 


Et sento tan dintre meu
que et visualitzo
com el riu de les meves emocions
les quals flueixen lliures en les teves aigües
fins que esdevenen la realitat
dels meus somnis,
sempre amb tu.


Ets l’amor que reposa serè
al llit de la vida,
abrigat per la tendresa dels dies,
recobert per la il·lusió del temps al teu costat,
on s’adormen els sentits
fins tocar el sostre
de tot allò que més vull.

El gel endureix la superfície,
enmig d’aquesta pau
on continuo respirant-te,
quan manes de cada barranc
que recorre aquesta vall.

L’hivern vesteix els prats
els quals queden recoberts
de la capa blanca dels àngels.

Sol i ombra reposen sobre la neu,
omplint-la de diferents matisos,
que trenquen la uniformitat del seu color.

Les muntanyes es prolonguen
al mirall del pantà
a vesar per la llum de la teva mirada.

T’escoles amb cada gota de pluja
que em baixa esquena avall,
mentre resto atrapada
entre el teu cor i els meus pensaments.   

Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual

Mis obras están registradas

Més poesia a:



Traducción al castellano:
 
Te siento tan dentro de mí
que te visualizo
como el río de mis emociones
las cuales fluyen libres en tus aguas
hasta que se convierten en la realidad
de mis sueños,
siempre contigo.

Eres el amor que reposa sereno
en la cama de la vida,
abrigado por la ternura de los días,
recubierto por la ilusión del tiempo a tu lado,
donde duermen los sentidos
hasta tocar el techo
de todo lo que más quiero.

El hielo endurece la superficie,
en medio de esta paz
donde continúo respirándote,
cuando manas de cada barranco
que recorre este valle.

El invierno viste los prados
los cuales quedan recubiertos
de la capa blanca de los ángeles.

Sol y sombra reposan sobre la nieve,
llenándola de diferentes matices,
que rompen la uniformidad de su color.

Las montañas se prolongan
el espejo del pantano
a vesar por la luz de tu mirada.

Te deslizas en cada gota de lluvia
que me baja espalda abajo,
mientras permanezco atrapada
entre tu corazón y mis pensamientos.

Texto Registrado en el Registro de la Propiedad Intelectual

lunes, 5 de marzo de 2012

Sóc aquella nena...

Sóc aquella nena,
lliure i salvatge,
que de petita corria pels prats
i es deixava seduir per l'olor de les flors.

Els rajos del sol m'indicaven el camí
i els estels m'avisaven
que era l'hora d'anar a dormir.


La lluna vetllava els meus somnis
i els àngels em custodiaven.

Al matí sentia l''alegria d'estar viva
i la força de l'ànima era la meva companya.


Les fades em xiuxiuejaven contes
i els follets i els nans jugaven amb mí.

La natura era la meva mare
i el cel, el pare que no deixava mai
d'estar allà on jo fos.

Els rius, les muntanyes i els arbres
continuen avui formant part del cor
i els sento presents en cada respiració.



El vincle és present
i el lligam, etern.

L'aigua del meu avui flueix amb la calma
d'un ancià respectat que es recolza
en el bastó de la seva saviesa
i que es veu reflectit
en la llum de les seves accions.

Safe Creative #1203051250786

Soy esa niña,
libre y salvaje,
que de chiquilla corría por los prados
y se dejava seducir por el olor de las flores.

Los rayos del sol me indicavan el camino
y las estrellas me avisaban,
cuando era la hora de ir a dormir.

La luna velaba mis sueños
y los ángeles me custodiaban.

Por la mañana sentía la alegría de estar viva
y la fuerza del alma era mi compañera.

Las hadas me susurraban cuentos
y los duendes y los gnomos jugaban conmigo.

La naturaleza era mi madre
y el cielo, mi padre,
quien nunca dejaba de estar allá donde yo fuese.

Los ríos, las montañas y los árboles
continúan formando parte de mi corazón
y los siento presentes en cada respiración.

El vínculo está presente
y el lazo, eterno.

El agua de mi ahora fluye con la calma
de un anciano respetado que se apoya
en el bastón de su sabiduría
y se ve reflejado
en la luz de sus acciones.

Texto inscrito en el Registro de la Propiedad Intelectual.

viernes, 16 de diciembre de 2011

Segueixes essent el meu àngel


Escric sobre el meu quadern de poesia

i encara que tingués com a suport

l’Univers sencer,

no hi hauria prou espai,

ni recursos ni bellesa suficients

per poder-los comparar amb tu

i definir-te amb les meves línies.


No existeix cap planeta

que garanteixi el benestar

que tu m’aportes

ni cap idea que reculli

la intensitat del teu amor.


Només sé que per molt que escrigui

ni tan sols

podré arribar a concentrar

en les meves paraules

un sol segon

del somni que estem vivint.


La llum dels àngels s’enretira

per donar pas al dia que neix

i comença la pluja,

però el sol encara riu, sorneguer,

i travessa les gotes

amb els seus rajos solars

i elles semblen petits estels diürns

que el vent empeny

cap a una suau turbulència

que m’envolta,

formant anells concèntrics

que simbolitzen els nostre lligam.


Imagino el significat de la vida

com un bosc en calma

on els arbres volen créixer i créixer

per apropar-se a l’amor

del teu cel.


Safe Creative #1112160756419


Escribo sobre mi cuaderno de poesía
y aunque tuviera como soporte
al Universo entero,
no habría suficiente espacio,
ni recursos ni belleza suficientes
para poder compararlos contigo
y definirte en mis líneas.

No existe ningún planeta
que garantice el bienestar
que tú me aportas
ni idea que exprese
la intensidad de tu amor.


Sólo sé que por mucho que escriba
ni siquiera
podré llegar a concentrar en mis palabras

un solo segundo
del sueño que estamos viviendo ahora.

La luz de los ángeles se retira
para dar paso al día que nace
y empieza la lluvia,
pero el sol todavía sonríe, socarrón,
y atraviesa las gotas
con sus rayos solares
y ellas parecen pequeñas estrellas diurnas
que el viento empuja
hacia una suave turbulencia
que me rodea,
formando anillos concéntricos
que simbolizan nuestro vínculo.

Imagino el significado de la vida
como un bosque en calma
donde los árboles quieren crecer y crecer
para acercarse al amor
de tu cielo.

*Texto inscrito en el Registro de la Propiedad Intelectual

jueves, 11 de agosto de 2011

A la meva àvia, ara al cel







M’hagués agradat recollir el teu últim sospir

abans que la tenebra es posés en el teu cos,

abans que els àngels et guiessin,

entre els estels i la lluna plena,

cap a la terra eterna.


M’hagués agradat compartir el teu últim somriure,

la teva última mirada

justa abans d’anar-te’n del meu costat per sempre.


Ara sé que no tornaràs,

però em resta el millor de tu:

el teu record inesborrable i la força d’aquella personalitat,

que ha vençut tots els obstacles,

la qual em guiarà per sempre

en el meu camí,

en aquesta vida

en què t’has endut amb tu

un tros de la meva felicitat.

Gràcies pel teu amor d’àvia

que tant va acaronar els meus dies d’infància,

entre jocs i rialles,

i pels teus savis consells,

que tant m’han ajudat.


Gràcies pel millor que m’has deixat:

les nostres vivències i el dolç sabor del que va ser tan teu i meu.


T’encenc una espelma

que em transmet la pau que ara m’envies des del cel...



Safe Creative #1108119845402

Me hubiera gustado recoger tu último suspiro

antes de que la tiniebla se posara en tu cuerpo,

antes de que los ángeles te guiaran,

entre las estrellas y la luna llena,

hacia la tierra eterna.


Me hubiera gustado compartir tu última sonrisa,

tu última mirada

justa antes de irte de mi lado para siempre.


Ahora sé que no volverás,

pero me queda lo mejor de ti:

tu recuerdo imborrable y la fuerza de aquella personalidad,

que ha vencido todos los obstáculos,

la que me guiará por siempre

en mi camino,

en esta vida

en que
te has llevado contigo


un trozo de mi felicidad.


Gracias por tu amor de abuela

que tanto acarició mis días de infancia,

entre juegos y risas,

y por tus sabios consejos,

que tanto me han ayudado.


Gracias por el mejor que me has dejado:

nuestras vivencias y el dulce sabor de lo que fue tan tuyo y mío.


Te enciendo una vela

que me transmite la paz que ahora me envías desde el cielo ...


Texto inscrito en el Registro de la Propiedad Intelectual

sábado, 30 de abril de 2011

A tu, com sempre

Et veig amb la claror

com un àngel lluminós,

que em regala confiança i il·lusió,

i me n’adono

que ets tu,amor meu.


La teva respiració és el meu equilibri...


Dorms al meu costat

i baixen els estels

a dir-te bona nit,

i s’escapen cap a la lluna

a contar-li un secret:

s’han omplert de la teva llum…

Safe Creative #1104309098689


Te veo a la luz
como un ángel luminoso,
que me regala confianza e ilusión,
y me doy cuenta
de que eres , amor mío.


Tu respiración es mi equilibrio ...


Duermes a mi lado
y bajan las estrellas
a decirte buenas noches,
y escapan hacia la luna
a contarle un secreto:
se han llenado de tu luz ...

Safe Creative #1104309098825

viernes, 14 de enero de 2011

Sentiments

Les paraules s’escapen entre les gotes de pluja

des de la boca dels àngels

a la recerca de l’amor que ens uneix.



Descobreixo cada racó del teu cos,

enlluernada per la plenitud que l’omple,

atreta per la bellesa de cada forma,

empesa per la màgia amb què impregnes el meu entorn.


S’obre la flor tan lentament

com la teva respiració pausada

en equilibri amb el batec del món,

en harmonia amb la serenitat de la teva mirada.


Safe Creative #1101148257703


Sentimientos


Las palabras se escapan entre las gotas de lluvia
desde la boca de los ángeles
en busca del amor que nos une.



Descubro cada rincón de tu cuerpo,
embobada por la plenitud que lo llena,
atraída por la belleza de cada forma,
empujada por la magia con que impregnan mi entorno.



Se abre la flor tan lentamente
como tu respiración pausada
en equilibrio con el latido del mundo,
en armonía con la serenidad de tu mirada.


Safe Creative #1101148257703

martes, 7 de diciembre de 2010

A tu, amor




M’inflo de tu

però ets tan infinit

que no puc contenir-te tot

dintre meu

i t’escapes

per cada porus de la meva pell

i et transformes

allà on vaig.


Et noto

en el perfum seductor dels lliris,

en la il·lusió dels meus pensaments,

en cada imatge,

en el somriure de la gent,

en la tendresa dels infants,

en la serenitat de la maduresa,

en la força que em transmets.


Ets tan present en el meu entorn

que a tot arreu es respira a tu.


És tan gran el meu desig

d’embeure’m de tu

que esdevinc un arbre

que creix en el teu boscatge

i sento com puges

per la saba de les meves branques

i m’alimentes amb el teu afecte.


Et percebo

en l’essència

de cada element de l’aire

que em nodreix

i m’agrades tant,

que t’absorbeixo

i menjo de tu,

sense deturar-me,

i sé

que sempre

seràs la meva font d’energia

i que sempre

et podré assaborir.


M’elevo cap a l’Univers

fins que toco el cor dels àngels,

que m’omplen l’ànima

fins a vessar.


Escolto com el vent

frega les meves fulles

i com es desprenen de mi

a la tardor,

que les ha fet empal·lidir,

i cauen i s’adormen

en el llit

que les acull

i, totes juntes, t’abracen

i es multiplica

l’amor del teu món.


Tu ets la terra pròspera

on broten els meus èxits,

el fonament i el sostre

de la meva realitat,

l’inici i el final

dels meus dies,

la brúixola

que ens marca la direcció

que emprenem junts

en el camí dels nostres somnis.

Safe Creative #1012078023446


A ti, amor

Me hincho de ti
pero eres tan infinito
que no puedo contenerte todo
dentro de mí
y te escapas
por cada poro de mi piel
y te transformas
allí donde voy.

Te noto
en el perfume seductor de los lirios,
en la ilusión de mis pensamientos,
en cada imagen,
en la sonrisa de la gente,
en la ternura de los niños,
en la serenidad de la madurez,
en la fuerza que me transmites.

Estás tan presente en mi entorno
que en todas partes se respira en ti.

Es tan grande mi deseo
de embeberme de ti
que me vuelvo un árbol
que crece en tu bosque
y siento como subes
paer la savia de mis ramas
y me alimentas con tu cariño.

Te percibo
en la esencia
de cada elemento del aire
que me nutre
y me gustas tanto,
que te absorbe
y como de ti,
sin detenerme,
y sé
que siempre
serás mi fuente de energía
y que siempre
te podré saborear.

Me elevo hacia el Universo
hasta que toco el corazón de los ángeles,
que me llenan el alma
hasta rebosar.

Escucho como el viento
roza mis hojas
y como se desprenden de mí
en otoño,
que las ha hecho palidecer,
y caen y se duermen
en la cama
que las acoge
y, todas juntas, te abrazan
y se multiplica
el amor de tu mundo.

Tú eres la tierra próspera
donde brotan mis éxitos,
el fundamento y el techo
de mi realidad,
el inicio y el final
de mis días,
la brújula
que nos marca la dirección
que emprendemos juntos
en el camino de nuestros sueños.


Texto inscrito en el Registro de la Propiedad Intelectual