Articles

Aquest obra està sota una llicència de Creative Commons. Textos inscrits al Registre de la Propietat Intel·lectual.

Secció d’articles de Psicologia i Relacions Humanes

Quadern de Psicologia

 

 

PROPOSTA Nº 1

Cadascun de nosaltres podria tenir un Quadernet de Psicologia que utilitzaria durant tota la vida específicament per analitzar la lliçó apresa de cada error comès i amb el compromís personal de no tornar a reincidir. D’aquesta manera, integrem els errors com elements fonamentals que ens ajuden a expandir-nos i créixer interiorment, sempre i quan sapiguem analitzar-los objectivament i seguir endavant però sense castigar-nos, ni donar una i altra vegada tombs al perquè van cometre aquell error, sinó dir “he aprés això i continuo endavant sense mirar enrere” (això no treu que no calgui rellegir de tan en quan el quadernet per tal de fer-ne un seguiment).

PROPOSTA Nº 2

 

Normalment tots tenim agendes per enrecordar-nos de complir amb les nostres obligacions, però jo proposo tenir també una Agenda del Temps Lliure on podem anotar activitats que ens agradin i amb les quals omplim el nostre temps lliure. Aquestes activitats no hem d’oblidar-les mai perquè ens aportaran felicitat, potenciaran la nostra creativitat, ens ajudaran a descobrir el nostre potencial, a conèixer-nos millor i entrar en contacte amb nosaltres mateixos i amb les nostres necessitats. Les persones que disposen de temps per a elles mateixes tenen una visió clara de les coses. Aquesta és la millor inversió: disposar de temps lliure a la nostra agenda per fer allò que més ens agrada.

 

PROPOSTA Nº 3

 

Una tècnica que em funciona per no deixar-me afectar per una persona que em cau malament (per exemple, per la seva vanitat, supèrbia o superficialitat) i que no puc apartar és aprofitar l’oportunitat per experimentar la compassió (no obstant, de vegades, segons l’ocasió, practico l’empatia o posar-me en el lloc de l’altre per analitzar perquè es comporta així. Això m’ajuda a entendre-la, encara que no comparteixi la seva actitud) i, en últim lloc, sempre em serveix per posar a prova la meva paciència. També ens ajudarà fer l’esforç d’intentar de veure la situació des de fora (ser objectius) i preguntar-nos què ens ha vingut a ensenyar aquesta persona i posar de la nostra part per integrar aquesta lliçó. Però si no obtenim resposta a la nostra pregunta, potser en aquell moment amb aquesta persona desenvoluparem la nostra fortalesa interna o posarem en pràctica el fet de fer-nos valdre, posar límits i defensar els nostres drets (assertivitat). En últim terme, podrem mantenir una certa distància encara que continuï la relació amb ella(únicament existent mentre es donin certs factors). I una altra opció és que ens pugui acabar caient bé...

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

Trobem la pau interior

La pau interna és un estat al qual totes les persones volem accedir i que, de forma natural, ja es troba dintre nostre. Tanmateix, per trobar-la cal fer una introspecció a través de diverses tècniques, entre elles la meditació. No obstant això, hi d’altres  mecanismes que tots tenim al nostre abast i que ens ajudaran a connectar amb el nostre equilibri:

-Estar en la consciència del moment present: és molt important crear més presència en la nostra vida i prestar atenció al que ens està passant en el moment actual. Per això, és bo no deixar-nos distreure per por del passat o del que ens pugui passar en el futur ja que la clau de l´èxit o el fet de poder trobar les eines per millorar les circumstàncies es troba en el moment present, l´únic escenari real en què tot es desenvolupa i en què, si ho fem en pau amb nosaltres mateixos, traslladarem aquesta mateixa pau a l'exterior. El més important és ara i aquí i això significa que hem de prestar el màxim d’atenció al que hi ha ara mateix i també prendre consciència que existeix una intel·ligència universal i superior que tot ho guia, que tot ho observa i que respon al cicle natural de l'Univers. Ancorar-se en aquesta consciència és trobar-se a un mateix i deixar-se embolcallar per la innata quietud que resideix en cadascun de nosaltres.    

-El poder dels pensaments: és tan gran el poder dels pensaments que, si en fóssim totalment conscients, ens passaríem tot el dia pensant en positiu i, de ben segur, notaríem les excel·lents conseqüències en la nostra vida. La llei de l’atracció és una llei que diu que atraiem allò que pensem. Doncs bé, per posar-la en pràctica cal que canviem la nostra forma de pensar i que siguem optimistes. El problema és que aquesta llei també funciona a la inversa, és a dir, si tenim pensaments negatius, aquests també es veuran reflectits en la nostra existència en forma d’experiències.

-El poder de les paraules: És important mesurar les nostres paraules i això també inclou emprar un to de veu adequat. Evitarem, en la mesura que ens sigui possible, fer comentaris negatius o de crítica.

-El poder de les nostres accions: Tota acció té una conseqüència. El karma o llei de causa i efecte implica que rebrem allò que donem i, per tant, prové d’accions que no hauríem d’haver comès i, per això, ens venen retornades en forma d’experiència negativa però que comporta per a nosaltres una valuosa lliçó, un cop superat el patiment inicial. Així doncs, un cop integrada la lliçó, ens sentirem més en pau amb nosaltres mateixos i amb l'entorn, més segurs i més savis. No obstant això, el secret consisteix en acceptar amb serenitat el que ens porta l'instant, confiant en què tot succeeix per alguna misteriosa raó que l'Univers ha escollit per a nosaltres i que, en alguna moment, la comprendrem. D’aquesta manera, actuar correctament, segons els nostres valors, és la millor manera d’atreure’s circumstàncies positives, de superar reptes sense resistència i de sentir-se en pau amb un mateix i amb els altres.   

-L’autoestima: Potenciar l’autoestima és una font directa d’accés a la nostra pau interior ja que com més ens estimem, més bé ens sentirem amb nosaltres mateixos i més benestar atraurem cap a la nostra vida, més milloraran les nostres relacions i més a prop estarem d’aconseguir els nostres objectius.

-L’energia positiva: Tots som canalitzadors d’energia. El fet de pensar en positiu genera energia positiva que flueix dintre nostre i afecta també a les persones que ens envolten. Això implica que la canalització interna de l’energia positiva que generen els nostres pensaments, es veurà reflectida en les nostres vivències quotidianes i les transformarà per millorar-les substancialment.

-L’autocontrol: saber reflexionar per prendre les decisions adequades és vital per a la nostra experiència, essent conscients que dels errors sempre se n’aprèn i no s’ha de tenir por de tornar a començar però sempre amb la valuosa lliçó que ens ha portat cometre un error.

Així doncs, la pau interna neix com a conseqüència de prendre decisions, fent allò que creiem correcte, les quals ens afecten a nosaltres i a les persones del nostre entorn, en funció de les circumstàncies del moment que ens toca de viure, encara que de vegades ens equivoquem.

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

La clau del pensament positiu: un ment oberta

Una ment oberta i assertiva és una de les claus de l’èxit i de la manifestació a la realitat de la força del pensament positiu.

Així doncs, per veure convertides en evidències aquelles idees que neixen dels nostres pensaments és fonamental tenir una ment oberta a tot perquè una ment oberta és una ment flexible que sap reaccionar amb serenitat i seguretat davant un canvi imprevist de circumstàncies.

Una ment oberta, forta emocionalment i assertiva és:

•  Una ment que accepta que les coses no són sempre com vulguem que siguin.
• Una ment que no actua condicionada per l'aprovació dels altres sinó en base als seus principis o valors i que, per tant, no viu en comparació als altres. .
• Una ment flexible que sap canviar d’opció, si les circumstàncies ho requereixen per tal d'adaptar la forma de pensar a la realitat exterior.
• Una ment que sap perdonar i deixar enrere el ressentiment.
• Una ment que renuncia sense tenir una sensació de fracàs la qual cosa li permet, mentre es perllonga la situació la qual després deixarà enrere, treure'n profit.
• Una ment que sap que la felicitat no pot existir sense la llibertat.
• Una ment que percep els problemes com una escola interna que per tal de superar-la, la qual ens ajuda a treure a fora capacitats i talents que abans desconeixíem.
• Una ment que ha integrat que en el concepte de felicitat en formen part els problemes als quals s’encara com un repte i, així, no se’n perpetua el conflicte.
• Una ment que accepta les circumstàncies, si no es poden canviar i aprèn a esbrinar-ne el significat o el propòsit de la nova situació.
• Una ment motivada i entusiasmada en el procés de viure.
• Una ment equilibrada que enlloc d’actuar amb por, actua amb confiança, convenciment i decisió.
• Una ment que és plenament conscient de les pròpies possibilitats i habilitats.
• Una ment que creu en tot allò que emprèn.
• Una ment que té paciència i és disciplinada.
• Una ment l’objectiu de la qual és la pau interna.
• Una ment que se sent pròspera a partir del fet de saber valorar les coses petites.
• Una ment que sap reconèixer la vida com una benedicció i un regal.
• Una ment  que a partir de la valoració dels petits detalls, esdevé conscient de la fortuna que l’envolta i això la fa tornar agraïda i generosa.
• Una ment que no descarta cap possibilitat davant d’una situació.
• Una ment que obra amb justícia i equitativitat.
• Una ment madura, coherent amb allò que pensa i que diu, amb valors com la dignitat i el compromís amb els objectius que es marca en la seva trajectòria vital, personal o professional .
• Una ment amb autoestima i que sap posar límits.

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

L’agraïment com a forma de vida

L’agraïment és una actitud a través de la qual donem un valor especial a les coses agraïdes ja que així les sabem reconèixer.

Agrair és una forma de celebrar la vida perquè mitjançant aquesta tècnica som conscients d’allò valuós a la nostra vida. El simple fet d’agrair allò que ens envolta, ens portarà que allò es manifesti multiplicat a la nostra existència ja que l’agraïment és una excel·lent manera d’atreure més.

Podem tenir una llibreta d’agraïments on cada cop podem anar anotant més motius per sentir-nos agraïts o bé podem llegir en veu alta les afirmacions que nosaltres mateixos podem crear referent aquest tema. En moments que hem d’esperar, per exemple, mentre fem cua o mentre conduïm, podem anar repassant les raons per les quals val la pena de viure i que són objecte del nostre reconeixement i valoració interiors.

També podríem tenir un Diari del Positivisme on prendre nota d’aquells pensaments positius que s’han manifestat a la nostra vida i que ens han portat joia i felicitat. També podem esquematitzar en ells els principals punts que ens permetran recrear-nos i potenciar-los en la nostra vida. Aquest diari ens permetrà gestionar la força dels nostres pensaments com a eines imprescindibles per sentir-nos bé i manifestar aquest acontentament interior en la nostra realitat externa. De fet, el primer pas perquè les coses funcionin afora, comença per assolir un bon estat mental d’apertura, receptivitat i d’il·lusió i si, a més, ho contagiem als altres, millor que millor.

Ens hem d’involucrar, responsabilitzar i entusiasmar en allò que perseguim, però des del primer pas, sense ser així esclaus de la consecució final, sinó allargar-ho durant tot el procés. I ho hem de fer, en primer lloc, des de dintre, des de la ferma intenció i creença interna que les coses poden canviar de forma positiva.

La nostra felicitat no ha de dependre del resultat final, sinó que qualsevol ocasió resulta òptima per adoptar una visió entusiasta de les nostres experiències. Així doncs, cada experiència ha de tenir una única finalitat: ser feliços i per ser feliç, cal sentir-se bé amb allò que estem fent. Fer allò que ens agrada és una manera de ser feliç i acceptar que les coses no són sempre com volem n’és una altra. La raó d’això resideix en una saviesa sublim que s’amaga en el sentit de la vida.

Agrair allò que som i allò que volem esdevenir, fins i tot, abans que hagi passat, ens ajudarà a obtenir-ho. Per tant, des del moment present posem en marxa els mecanismes necessaris per millorar la nostra realitat, agraint tot allò bo i tot allò que desitgem que es manifesti com un regal a les nostres vides.

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

 

 

Augmentar la nostra concentració (1)

Estar centrats en allò que fer té molt a veure en si ens agrada o no l’activitat que estem fent.

D’aquesta manera, si l’activitat ens agrada, no ens costarà gaire estar totalment centrats en allò que estem fent. En canvi, si l’activitat no ens agrada tant, ja no ens serà tan senzill concentrar-nos, i, per tant, ens serà més fàcil distreure’ns i perdre la concentració. Aleshores, què podem fer?

 → En primer lloc, conscienciar-nos de la necessitat de fer allò en aquell moment, aquí i ara, i, a ser possible, no fer diverses coses alhora, sinó només una. Després d’una cosa, l’altra. La nostra voluntat i determinació seran els nostres millors aliats. 

→ En segon lloc, davant de qualsevol distracció, no ens hem de posar neguitosos, sinó tractar de mantenir la calma, respirar profundament, apartar conscientment el pensament que ens ha trencat la concentració i continuar amb el que estàvem fent. Som humans i tenim dret a equivocar-nos i rectificar. I és el que estem fent. Forma part del nostre procés d’aprenentatge de la vida.

→ En tercer lloc, no perdre mai l’entusiasme en allò que portem a terme. Hem de ser capaços d’implicar-nos i responsabilitzar-nos de la part que ens toca, per tal de no perdre el fil d’allò que estem portant a terme. Així doncs, serem capaços de concentrar-nos el temps que calgui per tal d’aconseguir arribar als nostres objectius.

  
 Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual. 

La força dels nostres pensaments

La forma en què pensem incideix de forma directa en la nostra realitat quotidiana. Per tant, si tenim una forma de pensar positiva, les nostres circumstàncies seran positives, I, si no, realitzarem les passes necessàries per tornar-les positives o al menys des del nostre interior, viure-les com a positives en una clara actitud de transformació del problema. Seria com una espècie de somriure interior, que sempre podem posar en pràctica per superar més ràpidament els obstacles que ens impedeixen assolir els nostres objectius.    

Fins i tot, en circumstàncies negatives podem utilitzar la força dels nostres pensaments per adoptar una posició calmada, equilibrada, objectiva i desapegada (en el sentit de no deixar-nos angoixar per la situació, saber distanciar-se del problema). Ens ajudarà visualitzar una solució creativa o, almenys, esbrinar quines estratègies podem posar en pràctica per tractar de restar tranquils, enmig del caos.

La força dels nostres pensaments pot determinar la nostra realitat i es fonamenta en la fe en un mateix, en la fortalesa interior, en el compromís amb un mateix, en saber relativitzar i fer front als problemes, analitzant-los de forma objectiva, i en la determinació necessària per portar a terme les nostres decisions fins aconseguir el nostre objectiu.

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

  Augmentar la concentració (2)

 

 

Augmentar la nostra concentració per tal d’aconseguir una plena consecució dels nostres objectius és possible, si tenim en compte els següents factors:

 

1.     La pròpia autodisciplina: les persones disciplinades sempre tenen més facilitat per concentrar-se plenament en les tasques que estan realitzant perquè la disciplina facilita una planificació dels passos que hem de seguir per aconseguir les nostres fites. Són persones compromeses amb elles mateixes i amb els altres, responsables, treballadores, implicades, per tant, estan habituades a seguir les pautes que requereix el procés de la posta en pràctica de les nostres idees. En canvi, les persones despreocupades ho tenen més fàcil per distreure’s ja que no tenen tanta constància, esforç ni s’involucren de forma natural en allò que estan fent.

2.    L’estat emocional: lògicament, si la persona està tranquil.la, estarà molt més predisposada a la concentració i es distreurà menys. En tot cas, si es distreu, li serà molt fàcil tornar a fixar l’atenció de nou. Per contra, si una persona està enutjada, cansada o neguitosa, tindrà més dificultat a l’hora de concentrar-se de ple i, per tant, el nivell de distracció serà més alt.  

3.     Les ganes de superar-se: les persones evolucionades i amb ganes d’aprendre saben que la concentració i l’atenció són vitals per aconseguir resultats positius i, per tant, serà la pròpia capacitat de superació personal la que determinarà l’èxit. Les persones desmotivades, no responsables i que s’acomoden a les situacions enlloc de crear, innovar, creure en les pròpies idees, anar més enllà i treballar el que calgui per aconseguir millorar, pateixen més distraccions i solen desanimar-se davant la complexitat dels nostres objectius.

 

 

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual. 

  

L’AUTOESTIMA COM A EINA EFICAÇ PER A LA MILLORA DEL NOSTRE LLOC DE TREBALL

 

 

Treballar a gust depèn en gran mesura de l’estat de la nostra autoestima. Si ella puja, esdevenim més forts per assolir els reptes que ens imposa aquesta societat accelerada, estressant i en constant evolució. Així doncs, la supervivència de tot bon professional té la seva base en una alta dosi d’autoestima.

Respecte a les relacions de treball Louise L.Hay al seu llibre Estimar sense condicions  afirma que 

“No podrem tenir bones relacions al treball si no tenim una bona opinió de nosaltres mateixos: sospitarem dels nostres companys, els envejarem, ens sentirem injustament tractats i el nostre petit racó o insignificant departament es convertirà en massa important.”

Per millorar la nostra autoestima i que ens ajudi a crear un millor entorn del nostre lloc de treball podem:

•       Ser positius, receptius i tolerants amb qui ens envolta.
•       És molt important viure “l’aquí i l’ara” i no angoixar-nos amb fantasies negatives. A les coses, se’ls ha de donar la justa importància que tenen.   
•       Personalitzar el nostre lloc de treball amb fotografies, plantes, etc. contribuirà a sentir més nostre aquell acollidor racó en l’empresa que nosaltres ocupem.
•      No comparar-nos amb els altres perquè cadascú segueix el seu particular procés d’aprenentatge. Hem de saber valorar certs llocs de treball com a escales necessàries per accedir a d’altres de millors. Millorar i arribar on volem, com tot en la vida, requereix el seu temps. Però, mentrestant, sempre estem aprenent i evolucionant.  
•       No sentir-nos víctimes de la situació laboral o personal sinó anar a buscar una solució al nostre conflicte. Tranquil.litzar-se i demanar ajuda pot ser el primer pas.
•      És fonamental fer coses que ens agradin fora de la feina, d’aquesta manera, no ens “cremarem” tant al lloc de treball i invertirem més de temps essent feliços. Pensar en la nostra salut i practicar esport, ioga o realitzar activitats creatives o de lleure farà que ens sentim millor i rendim més durant la jornada laboral.
•       Descansar un mínim de vuit hores diàries.
•       El ressentiment i l’orgull no són uns bons amics en les relacions de treball. Hem d’aprendre a substituir-lo pel perdó i l’humilitat, però sense perdre el respecte a un mateix i a la nostra identitat. Ens ajudarà fer-nos valer i demanar, quan sigui el moment, allò que desitgem (assertivitat).
•      No criticar-nos sinó elogiar-nos  pels nostres èxits. Podem aprendre tant dels èxits com de les errades. Amb paciència i constància podem aconseguir propòsits realistes.
•      No perdre el temps criticant els altres, sobretot, a la feina perquè podem contribuir a empitjorar l’ambient laboral. La crítica pot combatre´s amb acceptar-nos a nosaltres mateixos i als altres. Sobretot, és aconsellable tractar d’esbrinar la veritat, demanant aclariments, enlloc de fer suposicions. Esforçar-nos per conèixer allò que realment ha passat, ens ajudarà a fer una valoració objectiva de les coses i a veure les persones tal como són.

Les habilitats socials, per actuar de forma satisfactòria en un entorn ple de noves fites de creixement, estan determinades pel nostre optimisme i confiança en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats. D’aquesta manera, cal plantejar-se que la majoria de nosaltres tendim a subestimar els recursos interns i que moltes vegades seríem capaços de fer més coses de les que en un principi pensàvem.

Allò que nosaltres creiem sobre nosaltres mateixos i no necessàriament el que els altres diguin de nosaltres, són els factors més decisius en la determinació de l’èxit a la vida. 

Les persones amb una alta autoestima no només milloren personalment i laboralment, sinó que actuen com a motors d’un entorn que genera les condicions propícies per a la millora de l’autoestima de tots aquells que hi tenen relació. Un bon exemple d’això el tenim en la guia il·lustrada del psicòleg Bernabé Tierno, Atrévete a triunfar.

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases.  Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

 

 

 

 

 

COMUNICACIÓ ORAL AL LLOC DE TREBALL

 

 

 

 

Una bona comunicació amb els altres sempre facilitarà el desenvolupament de les nostres tasques, ens ajudarà a avançar cap a la consecució dels nostres objectius i a gaudir d’una òptima convivència. Per aquesta raó, els valors que podem desenvolupar en l’àmbit de les relacions humanes i no només en el contacte amb el públic sinó amb totes les persones en general són: els de tolerància, amistat, coherència, compromís, responsabilitat, solidaritat, esforç i reflexió, entre d’altres. En contraposició, crearem una barrera en la comunicació amb els altres si:

→ manifestem una manca de col·laboració en tasques poc agradables

     o rutinàries

→ tenim dificultat per escoltar els altres

→ creem conflictes freqüents i participem sovint en converses de crítica

→ només valorem els resultats i no el procés diari de treball

 A més, hi ha d’altres obstacles a la comunicació verbal com per exemple: el perfeccionisme excessiu, aixecar el to de veu en parlar, interrompre les converses sense esperar que acabi el nostre interlocutor, parlar de forma freda i no concretar o treure conclusions abans d’hora. Per contra, també hi ha conductes no verbals que bloquegen la informació com per exemple la indiferència, el mutisme, la manca de sensibilitat per els problemes dels altres, etiquetar les persones, amoïnar-se sovint, la irritabilitat, el fet de somriure  sarcàsticament o de manera burleta i no mirar les persones mentre els parlem.

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

 

Higiene postural

 

Si volem prevenir la lumbàlgia, no hem d’anar encorbats amb les espatlles cap endavant ni portar pesos molt pesats. No obstant això, quan aixequem pesos, procurarem de doblegar els genolls. A més, dormirem d’esquena o de costat, no boca avall i farem exercici de forma regular. Caminar és uns dels exercicis més complets perquè intervenen pràcticament tots els músculs i articulacions i, a més,  el risc de lesió és molt baix. Per tant, evitarem el sedentarisme. 

Quan estem asseguts, per exemple, conduint, ho farem en una cadira suficientment baixa com per poder recolzar els peus al terra i mantenir els genolls més alts o en línia amb els malucs. En canvi, al treball ens aproparem a la taula i tindrem l’esquena recta i els colzes flexionats. No creuarem les cames. Quan ens alcem de la cadira, mirarem de front i recolzarem els braços a la cadira.

Un bon exercici per relaxar la nostra esquena és tombar-se a terra i doblegar les cames. 

Respirarem profundament durant 10 minuts. Aquest senzill exercici ens permetrà estirar lleugerament la columna i relaxar la musculatura postural de l’esquena. Aquest mateix exercici però amb les cames elevades sobre uns coixins, per exemple, ens pot resultar una bona opció en cas d’insuficiència venosa de les cames. Així, permet una major relaxació, si les cames tenen un bon suport.

 

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases.Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.

La felicitat

 

La felicitat és un concepte que té com a base l’amor, la llibertat, la pau, la fe en nosaltres mateixos, la veritat, la saviesa, la no dependència, l’alegria i la motivació, entre d’altres.

La felicitat no ha de ser entesa com un estat que depengui de factors externs com una imatge perfecta o el benestar econòmic, sinó que es tracta d’un estat intern de l’ésser, que hem de perllongar, fins i tot, durant els obstacles del nostre cicle evolutiu (segons estableix Jorge Bucay al seu llibre El camino de la felicidad). D’aquesta manera, no condicionem la felicitat als factors externs que ens esclavitzen, sinó que entenem que podem sentir-la sempre perquè es troba de forma natural en el nostre interior. 

Davant del patiment sempre podem adoptar una estratègia de transformació, intentant de trobar la seva part positiva, enlloc de deixar-nos afectar, o esbrinar què és el que ens cal aprendre per tal de deixar-lo enrere i convertir-lo en allò que cada lliçó de la vida ens ensenya. Aqueta actitud ens obrirà la porta a un esglaó més en la nostra trajectòria d’evolució i creixement personal. 

Una manera de retrobar-nos amb la nostra felicitat quan les traves són tan fortes que creiem que ens deixarem abatre, és la meditació conscient, a través de la qual podem accedir a la nostra font de energia per recarregar-nos sempre que ho considerem necessari. També ho podrem fer a través de la pràctica d’altres activitats que ens agradin i que ens omplin d’il·lusió, de vitalitat i de ganes de continuar endavant. 

Podrem trobar felicitat en:  

•   Posar en marxa nous projectes que donin forma a les nostres idees
  
  
        Tenint clar quin és el nostre propòsit en aquesta vida
  
  
        Donar i rebre. Si donem, donarem desinteressadament.
  
  
        Obrint-nos als canvis com oportunitats per integrar nous conceptes o conceptes que potser pensàvem que ja teníem superats i que, de nou, ens posen a        prova.
  
  
     Aprendre a transformar el patiment inicial que implica l’adaptació a  noves experiències, integrant-lo com una valuosa lliçó (quan hàgim sabut superar-lo), que ens  ha vingut regalada per la vida per tal d’ampliar la nostra visió de la vida i esdevenir més savis i forts interiorment.
  
  
        Expressar els nostres sentiments i dir als nostres quant els estimem.
  
  
     No acumular béns materials amb l’objectiu de sentir-se més poderós, sinó acumular experiències gratificants i renovadores, que omplen de sentit la nostra   experiència. 
  
  
        L’agraïment.
  
  
       Integrar que les coses no són permanents, sinó transitòries, però que, fins i tot, d’una cosa merament temporal en podem extreure el millor.
  
        Saber esperar sense impacientar-nos.

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual. 

La recerca de la pau interior a través de la meditació

 

La meditació és una tècnica que ens fa entrar en contacte amb la nostra pau interior. És cert que aquesta tècnica no serà vàlida per a tothom. Així, que cadascú ha de saber trobar la que li vagi millor.

Hi ha moltes formes de meditar:

• Cadascú ha de trobar aquella que s’hi trobi més a gust,  però es pot començar  per dedicar-se un  temps diari o setmanal en un racó tranquil de la casa. Asseguts, intentarem d’entrar en el nostre interior, aclucant els ulls. Això ens permetrà de buidar la hiperactivitat de la nostra ment i arribar a la calma.
• Si tot i així, no podem deixar de pensar en la jornada del dia, intentem de “deixar passar” els pensaments i inspirar i expirar tranquil·lament, fent que l’expiració sigui llarga. A més, podem expirar i en cada expiració anar comptant de l’1 al 20, visualitzant un marcador (pot ser el que hi ha en establiments comercials, per avisar el torn als clients). Si ens equivoquem, podem tornar a començar. Aquest mètode, a més,  potenciarà la nostra capacitat d’atenció. Una altra opció seria que enlloc de comptar de l’1 al 20, imaginéssim que inhalem pau i exhalem tensió. Després, quan ens trobem més tranquils, podem visualitzar allò que ens agradaria que ens passés o bé  crear-nos imatges de prosperitat. També podem afirmar que tenim el dret de ser feliços amb totes les persones amb qui ens relacionem ja que les relacions pacífiques tenen el seu origen en el nostre estat mental. Quan ens deixem anar d’aquesta manera, podrem arribar a un estadi en el qual sentirem que el nostre cos es torna més lleuger.
• Una altra forma de meditació seria observar els nostres pensaments a través de la pantalla de la nostra ment, com si fóssim observadors imparcials, sense provocar els pensaments, jutjar-los ni rebutjar-los i contemplar-los fins que  passen de llarg. En aquesta tècnica aprenem a desempegar-nos dels nostres pensaments i a esdevenir més centrats i objectius.
• També podem meditar sobre un tema en concret. Hem de plantejar el tema i obrir-nos a les respostes. És una opció interessant quan volem aprofundir sobre un tema objecte de la nostra investigació interna. Hi ha temes tan amplis i interessants que requeririen tota una vida plantejant-nos respostes i diferents alternatives. Podem utilitzar la nostra capacitat d’introspecció per preguntar-nos què desitgem realment de la vida i què podem fer per millorar-la. D’aquesta manera, ens dediquem temps a nosaltres mateixos per tal d’analitzar les nostres necessitats.
• També podem provar de respirar pausadament i omplir-nos de llum de pau i sentir com ens envaeix i com ens sentim com a éssers de pau; fondre’ns amb el nostre equilibri intern per tal de sentir-nos en plenitud uns moments, en contacte amb el nostre interior.
• Podem concentrar-nos en tot allò que desitgem agrair al moment present (d'aquesta manera, celebraríem el moment present) i també en allò positiu que volem crear en les nostres vides. 

 

La meditació ens permetrà experimentar estats que de ben segur el practicant atraurà cap a la seva experiència externa.  

Autora: Maria Jesús Verdú Sacases. Text inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual.