Àngels
Els àngels ens transmeten una profunda sensació de pau, que cada
vegada necessitem més en aquest món d'angoixa i de presses en què moltes vegades
se’ns escapa el sentir de l’experiència.
Hi ha oracions, cartes d'àngels i altres mètodes per invocar-los.
Encara que, de vegades, poden ser perfectament sensibles a un simple pensament
desesperat nostre ja que són criatures que s'acosten a nosaltres sense ser
vistos. La seva missió és estimar-nos i protegir-nos.
Poden comunicar-se amb nosaltres a través dels nostres pensaments, en somnis o
mitjançant canalitzacions.
Tots tenim un àngel de la guarda i creure-hi només és qüestió de
fe.
Això sí, mai hem d'oblidar de donar-los les gràcies, quan ens ajudin.
Entre els àngels més coneguts hi ha el arcàngel Sant Miquel (que
ens enforteix i ens protegeix de les pors), Sant Gabriel (nova direcció en
carrera i estudis), Uriel (per als canvis transcendentals, serenitat davant el
conflicte, elevar la consciència i assolir
la pau d'esperit), Zadkiel (o àngel de l'alegria) o Rafael (sanació), encara que
ells disposen de més dons.
Hi ha molts llibres que ens mostren com treballar i connectar
amb aquests ésser alats de llum.
Per comunicar-nos amb ells, a part de la nostra petició i
oració, podem crear el nostre altar particular i encendre encens i una espelma
segons el color que regeixi a cada àngel. Si no disposem d’espelmes de colors,
no importa, en podem encendre una de blanc ja que el blanc inclou tots els
colors i, allò important, és la intenció.
També podem escriure'ls les nostres peticions en una carta
dirigida a ells.
Llàstima que l'Univers no tingui una adreça o domicili
particular dels àngels!
Maria
Jesús Verdú Sacases
Extret del
meu llibre "Cuentos de hadas y oraciones para la Madre Tierra" de Bubok
Editorial
Fades
Les
Fades són éssers de llum de vegades una mica entremaliats però amb bon cor que
guien els nostres passos.
Sentir-les a prop pot significar que necessitem canviar
alguna àrea de la nostra vida o simplement, que la nostra existència és molt
avorrida i li la falta emoció, que elles poden ajudar-nos a rebre, si els obrim
la nostra ment.
Són éssers juganers, que actuen des de la saviesa del no judici,
que trenquen motlles i d'extraordinària intuïció i sensibilitat.
Per tant, no és estrany que intentin d’arribar al cor de les persones de
similars característiques.
Ens impulsen a deixar volar la imaginació en un món embogit ple d'egoisme, de
competitivitat i d'ànsies de protagonisme, on l'últim que es valora és
l'autenticitat, la humilitat i els petits detalls que donen sentit a la nostra
vida i que elles ens transmeten
com els
millors regals que la vida ens pot fer, sobretot, perquè en les coses petites es
poden amagar coses o sensacions grans. Aquesta és la màgia de la dualitat.
Les fades ens mostren amb la seva llum que el canvi és
l'essència de la vida i que, de vegades, es presenta de forma una mica
misteriosa o inesperada però pot acabar esdevenint una benedicció.
La llum d'un fada entendreix l'ésser i brilla amb tanta
intensitat, que arriba al fons de l'ànima, com aquella llum els raigs de la qual
es filtren fins al fons del mar per alimentar l'existència que acull fins als
més amagats confins. Aquells que
només coneix la divinitat i els éssers de llum.
És aquella llum que té el poder de reviscolar en cada estrella
davant l'amenaça de la foscor de la nit, és la que té el do de poder fondre’s
amb la lluna per tal d’encendre fins i tot fins els cors més tristos i
d'apropar-nos als somnis i a
la
felicitat, aquella que elles veuen amb els ulls del cor.
Podem invocar les fades o demanar-los ajuda, si ho necessitem.
Somiar amb elles
és un excel·lent presagi.
Maria Jesús Verdú Sacases
Extret del
meu llibre "Cuentos de hadas y oraciones para la Madre Tierra" de Bubok
Editorial
Els recursos interiors segons les
fades
Els nostres tresors
interiors provoquen l'aparició de tota l'ajuda exterior que necessitem per
materialitzar les fites, objectius o somnis que formen part del nostre camí.
Ser conscients de cadascun d'ells i conèixer-nos a fons per no oblidar-nos de la
seva existència constitueix una de les claus que ens permetrà ser en tota la
nostra plenitud i rebre els regals que la vida ens té reservats.
De vegades, no
recordem tot el que ja està en el nostre interior i anem a buscar-ho fora.
Quan descobrim que
allò no és el que esperàvem, ens sentim desorientats i frustrats.
L'expectativa ens condiciona i ens lliga a un resultat que, si no obtenim, ens
lliura a una sensació de fracàs.
No obstant això, la lliçó que comporta aquest fet és que cal valorar i
reconèixer la frescor de l'ara que hi ha en cada pas i no reduir tot el procés a
una simple consecució, ja que si allò obtingut fos diferent, ens impediria de
plantejar-nos que fins i tot podria arribar
a ser millor que el previst.
És important revisar
i recordar tots i cadascun dels nostres recursos, talents, habilitats o dons,
els quals ens ajudaran a identificar les nostres fortaleses i a acceptar o polir
els nostres punts febles.
Si oblidéssim algun d'ells, el destí podria
portar-los al nostre record mitjançant una lliçó.
Reconèixer i
utilitzar cadascun dels nostres recursos seria l'equivalent a un individu que fa
una excel·ent gestió de la seva economia.
De vegades, per
recuperar o descobrir els nostres recursos interiors rebrem pistes com un
comentari aliè, una experiència que ens empeny a un senyal ineludible o seguir
el rastre d'una petjada que ens mostra la trajectòria a seguir.
Cal ser indulgents
amb nosaltres mateixos sense castigar-nos, quan no som prou coneixedors de
cadascun dels nostres tresors interiors, ja que el coneixement d'un mateix, de
vegades, requereix de tota una vida o fins i tot de diverses.
No obstant això, les fades ens animen que ens embarquem en l'aventura emocionant
de buscar el nostre tresor ara i dins, no fora, de tal manera que si conquerim
un total coneixement de nosaltres mateixos, llavors, podrem arribar a conèixer i
entendre els altres .
Per arribar a comprendre les actituds dels altres, de vegades, la vida ens
llançarà experiències, que només després de ser viscudes integrarem i que ens
ajudaran a escoltar, identificar i empatitzar amb els altres, quan els toqui
experimentar a ells.
El dolor, acceptat i ben gestionat, és un mestre que atorga saviesa, comprensió,
humilitat i una major perspectiva, que ens aproparà a la nostra dimensió més
humana i espiritual.
Maria Jesús Verdú Sacases
Extret del
meu llibre "Cuentos de hadas y oraciones para la Madre Tierra" de Bubok
Editorial
No hay comentarios:
Publicar un comentario